Programa 5 – ELOY LURUEÑA “SOLO PERCUSSIÓ I ELECTRÒNICA”

ELOY LURUEÑA

Solo Percussió i electrònica

 SOXXI (17-6-2017)

Aquest és un projecte de sol percussió que gira entorn al vibràfon i els esquellots amb un repertori íntegrament d’encàrrecs a compositors espanyols.

 

Màquina celeste  Joan Magrané

3 danses  Carlos  David Perales

Una forma  Sergio Blardony / Pilar Martín

Mall de Bres  Eloy Lurueña

Breakdance  Hermes Luaces

 

 

NOTES AL PROGRAMA

Màquina celeste

(vibràfon i 8 esquellots)

Està inspirada en uns gravats del segle XVII sobre uns tractats d’Astrologia de Johannes Hevelius: “Cometographia, prodomus Astronomie, Sfera i Selenographia, sive Lunae descriptio”. Dividida en quatre moviments que representen: cometes i asteroides, un catàleg d’estrelles, una esfera i una descripció de la superfície lunar.

3 danses

(Vibràfon i electrònica)

Inspirada en les danses antigues: Zarabanda, villanesca i Gallarda.

 

Una forma

(Percussió de metall i membrana i electrònica)

A partir d’un poema de Pilar Martín Gila, l’obra musical es concep com una mena d’estudi sobre el dolor, la pèrdua i el buit, i especialment, sobre com aquesta absència altera, de diferents maneres, l’espai i la seva percepció, el espai conegut i el quotidià. Així, la presència del text es planteja des d’una concepció espacial fragmentada i focalitzada. La percussió, articulada sobre diferents elements de caràcter que es contraposen o s’associen per modificar el context, treballa també des d’una idea particular de l’espai, tant en el pla escènic com en l’estructural. En definitiva, una manera, vol ser una reflexió sobre la mort i l’absència. L’obra està dedicada a Gustavo, un gat molt estimat.

POEMA

Por esa causa,
la última que arde
lleva una muerte
tan parecida al dormir.
La continuidad
de ese mismo dolor,
el que manda,
el que atesora.
Retenida sobre su pecho,
mi mano, en su favor, mi mano.
Cómo no volverlo a ver.
Quien acuna,
quien duerme.
Pero no había, antes de esto, una casa,
una forma, una esquina
precedente,
un suelo alcanzado
siquiera una primera vez.

Cómo no volver a verlo
bajo una llama abierta
más que encendida.
Tibia.
Sin llegar a cerrarse,
los ojos.
El que susurra,
el que implora.
Sin mirada. Y las manos
recogidas contra el corazón.

No puede ya estar solo
sin estar vacío.
Quien trae el consuelo.
Quien ofrece la tarde toda.

Pilar Martín Gila (2016)

 

Mall de Bres

(Esquellots)

Serà una improvisació per esquellots i altres instruments de metall. Inspirada en un llogaret abandonat d’Astúries. Prendrà com a partida les diferents cadències escoltades en les esquelles de les vaques del lloc, les quals es diferencien bàsicament per la seva activitat quotidiana com és el desplaçar-se pels prats irregulars de la zona; el pastar que implica un continu moviment del cap o el rumiar, amb major quietud i que el moviment regular de la mandíbula és el que acciona el esquella).

Breakdance

(Vibràfon i electrònica)

Aquesta obra està escrita per ser executada juntament amb una pista pregravada.

El títol d’aquesta peça fa referència, d’una banda, a la fascinant tradició de ball urbà originada a finals del s.XX en els barris llatins i afroamericans dels Estats Units que ha sobreviscut fins als nostres dies en múltiples variants i, d’altra banda, pren la traducció literal del terme, una mena de dansa trencada, com a metàfora del tipus d’estructures rítmiques predominants en aquesta música.

 

Eloy Lurueña-Biografia

És percussionista a l’Orquestra de la Comunitat de Madrid des del 2006 i combina projectes de repertori clàssic, contemporani i de pròpia creació, en agrupacions com Plural Ensemble, Neopercusión, Marlin Project, Yelo, fluxions Duet, Nou Contemporani, Orquestra Nacional d’Espanya, orquestra Simfònica de Madrid o London Philharmonic Orchestra.

En aquestes formacions ha estrenat obres de nombrosos compositors actuals com ara Hermes Luaces, Jesús Torres, José María Sánchez Verdú, Juan José Eslava, Jesús Navarro o Wolfgang Rihm.

Ha actuat en festivals com la Convenció Internacional de Percussió de Madrid, París o les Illes Balears, Quinzena Musical de Sant Sebastià, Festival de Música Contemporània d’Alacant, Canals SO XXI, Jazzeñe, Tanztage Dresden, Festival Internacionals de Santander, Galícia, Granada, Berlín, Torí o Milà.

Buscant espais on comunicar-se amb més llibertat, grava amb Yelo el disc “Geometria Orgànica”, participa al Col·lectiu Rares Músiques i comença a gravar la seva pròpia música.

Com a professor docent ha treballat al Conservatori Superior de les Illes Balears i impartit nombrosos cursos de perfeccionament. Actualment és professor al Conservatori Superior de Castella la Manxa i en el Centre d’Estudis Superiors “Katarina Gurska” de Madrid.

Anuncios