Programa 4 – Ressonant Percussion Duo

El duo naix de la interacció de dos percussionistes de formació molt diversa amb la necessitat d’explorar i aprofundir en la música de cambra per a aquesta formació. Sota les directrius dels professors Joan Soriano i Víctor Segura inicien el seu camí en aquest repertori del món de la percussió tan extens.

Hi han participat com a duo en els concerts monogràfics de música de JS Bach, realitzats a Llanera de Ranes i Canals treballant el repertori amb els experts en música Barroca Alexis Calvo (director d’orquestra) i Ignasi Jordà (clavecinista i organista); i amb el percussionista Jean Geoffroy, referent mundial en l’adaptació i interpretació de la música de Bach amb instruments de percussió. Han treballat el repertori cambrístic propi d’aquesta instrumentació amb el solista internacional Pedro Carneiro.

Actualment estan realitzant un curs d’especialització en música de cambra i percussió sol, amb el professor Philippe Spiesser al CRR de Perpinyà. On han participat al festival de percussió del centre estrenant per a l’ocasió un duo de marimbes del compositor francès Yean-Yves Naviner.

PROGRAMA

Nagoya marimba (1994) / S. Reich (1936)

fourteen percussions (2000) / M. Ishii (1936-2003)

Hard-boiled capitalism and the day mr. friedman noticed google is a verb (2009) / B. Wahlund(1977)

Tactus (2005-2006) / P. Vallejo (1959)

Preludi i fuga per a duet de percussió i electrònica* / David Vendrell (1972)

*Estrena absoluta

El concert presenta una eclèctica mostra del repertori, tant per a duo com per a percussió solista, que abasta diferents estètiques i compositors, molt diversos entre ells, com: Steve Reich, M. Ishii, Polo Vallejo i l’estrena Absolut de David Vendrell. El públic podrà apreciar el gran ventall de possibilitats que es poden trobar en la música actual escrita per a la percussió, emprant instruments clàssics, provinents de cultures no occidentals en acústic i amb mitjans electroacústics.

NAGOYA marimbes – S. REICH

Nagoya Marimbas (1994) és molt similar a les peces dels anys seixanta i setanta del compositor en què hi ha patrons repetitius que s’interpreten en ambdues marimbes, amb un o més polsos fora de fase, creant una sèrie de cànons de dues parts. No obstant això, aquests patrons són totalment melòdics durant el desenvolupament i tot amb un caràcter canviant amb freqüència no es repeteixen més de tres vegades, similar en execució als seus treballs més actuals. La peça és també considerablement més difícil d’interpretar que les seves composicions inicials i requereix dos intèrprets virtuosos.

Fourteen DRUMS – M. Ishii

Ishii deixa la instrumentació a l’elecció personal dels intèrprets. Suggereix una instrumentació formada per diversos materials: fusta, metall, pell. Es va compondre en 2000 prop del final del període productiu de Ishii com a compositor. En aquesta obra, cada un dels intèrprets selecciona dos instruments de percussió de metall, dues de fusta i dues de pell amb una ressonància curta, i un altre més amb una ressonància llarga. A més del material dels instruments un dels músics ha de triar instruments de tessitura mitjana-alta, i l’altre de tessitura mitjana-baixa. Fourteen drums “té algunes similituds amb el seu anterior treball” Thirteen drums “(1985, op.66), dels quals la similitud de nom és immediatament aparent. Però mentre que l’última està estructurada al voltant del nombre” 13 “, aquesta composició segueix una estructura “7 x 2 = 14”. les dues obres també tenen semblances conceptuals, la diferència principal rau en el seu ús respectiu de timbre o colors de to. a “Thirteen Drums”, la transformació rítmica es produeix amb els 13 instruments de pell, el que condueix a un timbre més monocromàtic, mentre que l’elecció instrumental donada en “Fourteen Drums”, dóna lloc a una varietat molt més gran de tons.

HARD-boiled Capitalism AND THE DAY MR. FRIEDMAN NOTICED GOOGLE IS A VERB – B. WAHLUND

Inspirada en les obres mestres Capitalism and Freedom i The World is Flat aquesta obra es va estrenar durant el recital en solitari de Michael Truesdell al Festival Nancy Zeltsman, en l’estiu de 2009. La idea de Ben Wahlund és plasmar el fàstic de la societat Americana del segle XXI enfront de les polítiques obsoletes i la necessitat d’introduir noves idees en aquesta societat per millorar els futurs ciutadans. Wahlund va triar el vibràfon com a canal per plasmar aquest missatge en primer lloc per la petició expressa de Mark Truesdell així com per la simplicitat, a la seva forma de veure, de les làmines del vibràfon.

TACTUS- P. VALLEJO

Variacions rítmiques a partir de chimpwapwa -chimpwite, embarbussaments dels wagogo de Tanzània. L’obra està formada per diferents variacions basades en el embarbussaments, amb un pròleg i epíleg. La instrumentació és de 4 congues i dues bongos, instruments de timbre similar però que gràcies als diferents materials que demana el compositor (baqueta de fusta, cap de goma, mans / dits, baqueta contra baqueta, cèrcols, etc.) li donen una riquesa tímbrica que reforcen i enriqueixen la variació rítmica. Una cosa característic de tota la peça és l’escriptura musical a palíndrom, el palíndrom en la literatura consisteix en una paraula, frase o vers que es llegeix igual d’esquerra a dreta i de dreta a esquerra sense que canviï el seu significat. Això ho trobem en el pròleg com a primer exemple, i en moltes de les variacions, i fins i tot en seccions més grans de la peça; es pot veure com la partitura es pot llegir igual, d’esquerra a dreta com de dreta a esquerra, des de l’eix que divideix simètricament la secció com si fos un mirall, invertint la part original.

 

PRELUDI I FUGA PER A DUO DE PERCUSSIÓ I ELECTRÒNICA – DAVID VENDRELL

Aquesta obra consisteix en un Preludi i una Fugida per a duo de percussió i electrònica. Igual que va fer Bach en la seva obra El Clavecí Ben Temperat, en la qual en els preludis es treballaven determinades tècniques pròpies del teclat, el Preludi d’aquesta obra desenvolupa igualment tècniques específiques de la caixa, denominades rudiments. A continuació, la Fugida, tal com li és inherent a aquest gènere musical de caràcter contrapuntístic i imitatiu, presenta diverses entrades d’un tema principal (Subjecte) que és reproduït al llarg de tota la durada d’aquesta, però amb variacions en els motius que el formen, el que provoca que no sigui exposat literalment en cadascuna de les seves aparicions. Aquestes variacions són principalment d’índole mètrica, on aquests motius apareixen modificats en base a diferents subdivisions, el que produeix una superposició constant de polirítmies que creen un efecte de desfasament entre ells.

D’altra banda, el que es coneix com modulacions en una Fugida, és a dir, l’aparició del tema principal en diferents tonalitats, ha estat determinat en aquesta obra mitjançant modulacions mètriques a partir d’una pulsació bàsica que roman constant entre dues agrupacions rítmiques diferents, la qual cosa produeix diversos canvis de tempo, creant així una successió de seccions diferents basades en aquests tempos. Aquestes seccions mantenen el fil conductor del tema principal, però hi ha més, un canvi tímbric en elles. Així, després d’una densa secció agitada per la condensació polirítmica dels materials, entrem en una lenta secció en la qual apareixen instruments metàl·lics, com el tam-tam i els plats suspesos d’una banda i de l’altra, les congues i els bongos. Es tanca aquesta secció intermèdia amb la reaparició dels instruments metàl·lics.

L’obra finalitza amb la reexposició del tema principal novament a tempos més elevats que en la seva primera exposició, però ara sense superposició de polirítmies heterogènies, i que és entretallat per les seccions lentes, que conclouen l’obra.

Pel que fa a l’electrònica, aquesta es troba pregravada i és disparada pels percussionistes en moments determinats de l’obra. La Fugida és a dues veus, però en el seu inici, l’electrònica actua com una tercera veu que reprodueix al Subjecte i al contrasubjecte, estant creada a partir dels mateixos motius que ha executat la percussió. Progressivament, aquesta abandona el material derivat de la percussió per esdevenir un material tímbric creat a partir del processat dels instruments de percussió metàl·lics com el tam-tam i posteriorment, en material creat sintèticament amb l’entorn de programació SuperCollider, i que desenvolupen textures de morfologia granular. Aquests canvis en l’electrònica coincideixen sobretot amb les seccions lentes dels instruments metàl·lics i de les congues. Entre aquestes seccions, l’electrònica crea uns curts episodis en què és solista.

L’obra està dedicada a David González i Joan Marín.

David Vendrell Roselló

Neix a Sueca el 1972 i inicia els estudis musicals al Conservatori Professional de Música de Cullera a l’edat de dotze anys. Posteriorment estudia Composició al Conservatori Superior de Música d’Alacant i València, on obté el Títol Superior de Música en aquesta especialitat. Recentment conclou el Màster en Investigació Musical per la UNIR i el Màster en Composició Electroacústica pel Conservatori Superior de Música Katarina Gurska de Madrid. De la seva producció musical destaquen les seves obres acusmàtiques i mixtes, per a instrument i cinta.

Actualment és professor de Fonaments de Composició en el Conservatori Professional de Música de Terol.

JOAN MARÍN MARTÍNEZ

Professor Superior de Percussió i Màster en Interpretació musical i Investigació aplicada pel Conservatori Superior de Castelló, realitza estudis de perfeccionament amb els professors: Víctor Segura, Joan Soriano, Josep Furió, José Trigueros, Wilhem Hilgers, Rafa Mas, Juanjo Guillem, Rafa Galvez , Pedro Carneiro, Jean Geoffroy i Philippe Spiesser entre d’altres.

És membre i col·laborador d’agrupacions com ara: Orquestra de la Universitat de València, Orquestra de Cambra de València, Màster Symphony Orchestra, VPA Ensemble, Grup Instrumental de Música de València, Orquestra d’Extremadura, Orquestra de València.

La seva faceta docent és realitzada, en la Societat Artistico música de Picassent, Escola de la societat “La Pau” de Beneixama, Escola de la Unió musical Bonetense i Escola municipal de música de Caudete com a professor de percussió i música de cambra.

En l’actualitat realitza el postgrau de música de cambra i música a sol al CRR de Perpinyà amb el solista internacional Philippe Spiesser.

DAVID GONZÁLEZ LLOPIS

Nascut a Sueca (València), inicia els seus estudis musicals a l’escola de música de la Societat Unió Musical de la mateixa ciutat natal. Posteriorment realitza el grau Superior de Música en l’especialitat de percussió al Conservatori Superior de Múrcia on finalitza els estudis amb matrícula d’honor.

Paral·lelament als estudis oficials rep classes del professor Paco Fort. Durant 6 cursos és alumne de l’acadèmia Madrid-Okho amb els professors Raúl Benavent, Esaú Borredá, Javier Benet i “Harry” Llopis. des de 2011 A 2016 estudia a VPA amb els professors Victor Segura, Joan Soriano, Willi Hilgers, Josep Furió.

També ha realitzat cursos i masterclass amb professors com: Ney Rosauro, Ludwig Albert, Igor Lesnik, Frank Kumor, Momoko Kamiya, Eric Samut, Frederic Macarez, Andy Barclays, Christian Dierstein, Philippe Spiesser, Jean Geoffroy, Pedro Carneiro, Sisco Aparisi, Grati Múrcia, Rafa Mas, Juanjo Rubio, José Trigueros.

En l’àmbit professional ha col·laborat amb l’Orquestra Simfònica de Múrcia, l’Orquestra d’Extremadura, l’Orquestra Simfònica de Madrid, l’Orquestra de València.

Pel que fa a la música de cambra ha pertangut al grup de percussió VPA participant en els festivals de música contemporània SoXXI, el Festival Jove de Badajoz. Des de 2013 participa en els espectacles familiars, com a percussionista, produïts per la companyia de titelles Etcètera com són: “El sastre valent”, “Pere i el llop” o “el carnaval dels animals” en molts dels teatres més importants del país .

Actualment amplia els seus estudis en un curs de postgrau de música de cambra i percussió solo amb el solista internacional Philippe Spiesser.

Anuncios