S’Acomiada la 5ª edició del SoXXI amb un recital de Juanjo Guillem

El proper dissabte 23 de maig el Festival SoXXI tanca la seva V edició amb un concert de luxe. A les 19’30 hores al Centre Cultural de Canals (València) podrem gaudir d’un recital  interpretat pel gran solista de percussió Juanjo Guillem.

Solista internacional de gran prestigi a nivell internacional, principal percussionista de l’Orquestra Nacional d’Espanya, director de l’emblemàtic ensemble nacional, Neopercusión, intèrpret i investigador incansable, presentarà un atractiu programa amb peces d’importants compositors nacionals i internacionals per només percussió i electrònica. Amb estrena nacional de Passio (per a marimba i eletrónica) d’Alberto Carretero (Espanya) i l’estrena mundial de The stairway of existence II (per a percussions i veu amplificades) de Louis Aguirre (Cuba-Dinamarca) qui estarà present al concert.

xoxxi juanjo guillem


JUANJO GUILLEM (1965)

www.juanjoguillem.com

Reconegut per la crítica com:”… Un artista capaç d’allò impossible, amés de crear espectacle”, el percusionista espanyol Juanjo Guillem abasta les més diferents propostes artístiques gràcies als innumerables recursos artístics i tècnics adquirits al llarg de les seues expansives interpretacions en importants sales de concert arreu del món.

 Apassionat des de molt jove per la nova creació, Guillem destaca pel seu compromís amb l’art del seu temps interpretant obres dels compositors més representatius de la música actual com ara Cerha, Boulez, Ligeti, Berio, Carter, Aperghis, Stockhausen, Hosokawa, Xenakis, Manoury, Crumb, Reich, Sciarrino, etc… Manté contacte constant amb compositors actuals, molts del quals li han dedicat les seues obres.

L’ interés per ampliar el repertori del seu instrument l’han portat a encarregar i estrenar més de 50 peces de compositors com José Luis Turina, Jesús Torres,  J.M. Sánchez Verdú,  Mauricio Sotelo,  Ramón Humet,  Thierry Pecou, Gabriel Erkoreka i un llarg etc… Això fa que siga un dels músics que més ha ajudat a donar a conéixer la música escrita per a percussió.

 Juanjo Guillem ha interpretat nombrosos concerts per a pecussió i orquestra de compositors com Takemitsu, Cerha, Gubaidulina, Norgard, Tan Dun, Miyoshi, Macmillan, etc…, junt a grans agrupacions com l’Orquestra Nacional d’Espanya, Simfònica de Barcelona, Simfònica de Madrid, Orquestra de Cambra de Sant Petersburg, Orquestra de las Palmas de Gran Canaria entre d’altres, i sota la batuta de directors com Josep Pons, José Ramón Encinar, Pablo González, Mikhail Agrest, Phillippe Bender o Jean Paul Penin.

Cal destacar l’enregistrament per a Karios de “Vanishing point”, concert per a 2 percussionistes i orquestra de Cesar Camarero amb a l’ Orquestra Nacional d’Espanya junt a Peter Hears.

Desenvolupa projectes propis com a solista amb músics com Markus Stockhausen,  el Cuartet Arditti o el pianista Eldar Nebolsin actuant en importants escenaris d’ Europa, Asia i Amèrica com el Festival de Salzburgo, Festival Internacional de Liubliana, Auditori Nacional de Música de Madrid, Themus Festival Gotemburgo, Music d,Aujordhui-Perpinyan, Xina Conservatory, Senyang Concert Hall,  Manhattan School of music, RNCM Manchester, Festival de Monterrey, Museu Reina Sofía, Festival de Música Contemporània d’ Alacant o el cicle de concerts del BBVA interpretant programes  que inclouen les grans obres mestres escrites per a percussió com Zyklus o Kontakte de K.H. Stockhausen, Circles de L. Berio, Drumming de S. Reich. Psappha i Pleiades de Xenakis entre d’altres, així com novedoses creacions de compositors actuals que combinen diferents propostes escèniques.

 Amb NEOPERCUSIÓN crea espectacles pedagògics per a divulgar i apropar la música als més joves.

 Entre els enregistraments destaquen els seus discos com a solita: “Y todo esto me ha ocurrido por culpa de la música”” y Deus ex maquina” i les realitzades per a diferents segells com Karios, Verso, Naxos, Non profit music, Kusion, que inclouen algunes de les obres més representatives escrites per a percussió.

Juanjo Guillem ha estat sempre interessant en les múltiples vessants de la música. Va ser durant 5 anys coordinador artístic de les series de concerts “Residencias” organitzades pel Centre per a la difusió de la música contemporània en el Museu Reina Sofia de Madrid i actualment és director artístic dels cicles de concerts Ritmo Vital i Konekt@rte Sonoro que es celebra a Madrid i inclou manifestacions artístiques de diverses tendències.

Com a compositor ha escrit gran quantitat de peces, la majoria per a percussió i ha rebut encàrregs de diverses institucions com el Centre de la difusió de la Música Contemporània, Institut Valencià de la Música i Festival de Música Religiosa de Cuenca, algunes de les quals són interpretades assiduament per diferentes grups i solistes internacionals.

  La seua activitat pedagógica ha estat centrada durant molts anys al centre d’estudis NEOPERCUSION i ha sigut professor en els conservatoris superiors de Palma de Mallorca i Saragossa. Imparteix regularment clases magistrals en innumerables escoles de prestigi de tot el món com la Manhattan School of Music de New York, Royal Norther College de Manchester i Royal College i Royal Academie de Londres, conservatoris d’Àmsterdam, Ginebra, Basilea, Estrasburg, Pekin, Seúl i Mèxic.

 Juanjo Guillem es va formar a Espanya (Conservatoris de Madrid, Valècia i Barcelona), França (CNR de Strasbourg), i Anglaterra (RNCM Manchester).

 Com a músic d’orquestra, a l’edat de 18 anys va ser nomenat solista i principal percussionista de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Dos anys després Principal percussionista de l’ Orquestra Simfònica de Madrid. Actualment i des de 1999 és solista i principal percussionista de l’ Orquestra Nacional d’ Espanya i coordinador del departament de grau superior i del Máster de percussió del Centro Superior Katerina Gurska de Madrid i del Grau i Master en la Universitat Alfonso X el Sabio de Madrid.


Programa de concert

-.Cuatro diferencias sobre romanesca o guárdame las vacas
(marimba sola) Luys de Narváez ( Espanya, 1.500-1530/50?)

.-Lú (2011-12) Hugo Morales Murgia (México, 1979)
(vibràfono preparat)

.-Canción desesperada (2013) Juanjo Guillem (Espanya, 1965)
(dos panderos i sons corporals)

.-Passio (2013) (*) Alberto Carretero (Espanya, 1985)
(marimba i electrònica)

.-Cajones (2014) Agustín Castilla-Ávila (Espanya-1974)
(guitarra)

.-The stairway of existence II (**) Louis Aguirre
(percussió i veu amplificades) (Dinamarca-Cuba, 1968)

I- Dies irae
II- Oru a elegguá
III- God alone is
IV- Echoes
V- You
VI – Eternal life

(*): estrena Nacional
(**): estrena mundial

 


Notes de programa

 

QUATRE DIFERÈNCIES SOBRE ROMANESCA O GUÁRDAME LAS VACAS

LUYS DE NARVÁEZ

 

El basso ostinato del passamezzo antico, conegut a Espanya com “Guardame las vacas”, “vacas” o “Romanesca”, va ser una de les cadències més emprada al Renaixement europeu de la qual es conserven innumerables exemples en diverses recopilacions. A Espanya, la més coneguda és la del vihuelista andalús Luis de Narváez, publicada a l’any 1538. El seu contemporàni i paisà Alonso de Mudarra publicarà en 1546 dues versions sobre el mateix tema. Una per a vihuela de sis ordens i una altra per a guitarra renaixentista de quatre ordens. En aquesta ocasió l’escoltarem en una versió per a marimba, que té com a ancestre el balafó africà.

 

 

LÚ (2011-12)

PER A VIBRÀFON PREPARAT

HUGO MORALES MURGIA

 

La peça es concentra en algunes possibilitats inherents a l’instrument. Per una part tècniques d’execcució que exploren l’articulació de so en relació a la vibració del seus components, i per l’altra, l’alteració física mitjançant objectes bàsics d’alumini que extenen l’instrument. La peça es construeix a partir d’una figura recurrent de tres altures d’on emergeixen una série de tècniques que s’acumulen progressivament, explorant relacions entre consonància, resonància, vibració i sons complexos. “LÚ” és una romanització de la paraula “alumini” a l’idioma taiwanés.

 

CANCION DESESPERADA (2013)                             

JUANJO GUILLEM – PER A DOS PANDEROS I SONS CORPORALS.

 

Seguint, únicament, les indicacions per a l’interpret que la compositora australiana Liza Lim (Perth, 1966) sugereix a la seua obra “Love Letter”, peça de format familiar a les cèlebres Postal Pieces del nordamericà James Tenney. Deu obres de xicotet format apariència de tarjeta postal que van ser “enviades” pel compositor als seus amics entre 1965 i 1971.

 

  1. Escriu una carta al teu amat [o amada, ‘Beloved’ a l’ original].
  2. Transllada les lletres de cadascuna de les paraules a informació rítmica incluint silencis.
  3. Asigna plànols rítmics per a la interpretació d’ambdues mans: esquerra i dreta
  4. Interpreta l’obra explorant subtils gradacions de timbre en diferentes punts de la superficie del tambor, emprant dits, palmes, ungles, graneretes, superball, etc…

Juanjo Guillem ha traduït a sons corporals, panderos i sonalles el text de la Canción desesperada de Pablo Neruda transformant-los en una detallada partitura de 7 pàgines, interpretant-la amb les mans nues i evocant irremeiablement les carícies i tot tipus de sentimients sobre la pell humana. L’ obra fou estrenada en 2013 a Bilbao (Fundació BBVA).

 

PASSIO (2013)  

PER A MARIMBA I ELECTRÒNICA EN TEMPS REAL                               

ALBERTO CARRETERO 

 

La paraula Passio concentra significats molt diversos evocant estats llímit de l’ expresió humana com l’amor extrem, el patiment, la no-acción o la aficció vehement. La peça, que naix d’un projecte coreogràfic, descriu un recorregut per diferents espais-passions compostos de materia i gestos musicals basats en els sons de madera, metall, vidre i altres materials que es poden extraure mitjançant la transformació electrónica de la marimba. En esta obra, la gestualitat de l’ instrumentista es converteix en dansa que discorre entre estos espais i passions.

CAJONES          

PER A GUITARRA                

AGUSTÍN CASTILLA-AVILA 

 

Encara que la peça parega superficial (apart dels elements teatrals), el punt de partida es bastant profund i simbòlic. Els signes masculins i femenins.

S’ha parlat molt de les sinuoses curves femenines de l’instrument, pero la forma de tocar-la (almenys a l’estil clàsic) imita al simbol masculí. Fem un homenatge a eixa feminitat de la guitarra i comencem dibuixant el signe femení. Descubrim, sobre tot visualment, que si, que es pareix al cos d’una dona. Així que intente crear una historia percussiva i íntima (sempre s’ha dit que la guitarra es un instrument molt “íntim”, no?. Espere que ningú s’asuste de l’intimitat de la peça)

M’agrada molt crear histories dins de la música. Amb la percussió imitant acústica i visualment el cor quasi al començament de la peça sols vull l’atenció visual de l’espectador ja sorpres segurament per l’us percussiu de la guitarra.

(i ara això que sempre s’ha dit que la guitarra es un instrument bastant “percussiu”) per a poder-ho dur a terme en esta historia sense perdre en cap momento el “rítme” (que passaria si la dona s’anomenés Maria Guitarra i perderem en eixe momento íntim “el ritme”).

En la meua opinió el tema de la “feminitat de la guitarra”, o el seu “carácter íntim”, “percussiu” o el “ritme” necessiten ser revisats (i no vull parlar de “tocar” i “tocar”). Per aixó ho faig en aquesta peça. Algú dirà que fa falta un parell de “Cajones” per a tocar-la. Te a veure amb O (lo masculí) i A (amb lo femení)?. Un compositor no està obligat a respondre-ho tot….ja,ja,ja.

Agustín Castilla-Ávila

 

 

 THE STAIRWAY OF EXISTENCE II
      

FOR SOLO AMPLIFIED PERCUSSION   

LOUIS AGUIRRE 

  “The Stairway of Existence II”  és per a mi com una menuda obra de teatre que recrea allò que Artaud va anomenar “la metafísica de la paraula/so, gest i expressió”. 
Un leitmotif molt característic s’escolta als moviments 1, 5 i 6: el cantus firmus del Dies Irae (l’ira de Deu).  L’obra està dedicada a Juanjo Guillem.

                                                                                                          Louis Aguirre

Anuncios