InNova Duo presenta “FACE2FACE” al SOXXI

InNova Duo
FACE
flauta&percussió

Dissabte 25 d´abril de 2015

Centre Cultural Papa Calixte III de Canals. Valencia.

19’30 hores

Entrada gratuita fins completar l’aforament

cartell inNova duo menys

InNova Duo

Flautes: Montserrat López Montalvo

Percussió: Óscar Martí Puchalt

 

Programa

(* Estrena a Espanya)

 

1.First Concert (1939) – Lou Harrison

    flauta i percussió

       I. Earnest, fresh, and fastish

      II. Slow and poignant

     III. Strong, swinging, and fastish

 

2. Differenzen (2005)  (*) – Christoph Reiserer

   flauta, vibràfon i electrònica en viu

 

3. Actions-Réactions (2001) (*)  – Alexandros Markeas

  flauta, marimba, percussió i electrònica (revisada en 2007)

 

4. Tzolkín (1996) (*) – Salvador Torre

  flauta, flauta en sol, flautí i percussió

        I. Rizoma

       II. Canto a Chac

      III. Zapateado de Xibalbá

      IV. Danz-al-Sub

       V. Doblez

Notes al Programa

1. First Concert for flute and percussion (1939), Lou Harrison

 flauta i percussió

Va ser composta en 1939 i és la primera obra escrita específicament per a la formació flauta-percussió. Dedicada al també compositor Henry Cowell, està basada en una melodia amb suport rítmic.
En ell Harrison mostra un vertader interès pels ritmes, els timbres i sèries de sons extra-europeus. Cadascun dels tres moviments consisteix en una part virtuosa de flauta, amb una melodia ricament treballada que segueix les seues pròpies lleis de lleugeresa, i un motiu sonor i rítmic d’uns pocs compassos a la percussió.
En el primer moviment, aquest motiu és un ostinato repetit 45 vegades seguides; en el segon moviment, 13 vegades i en el final, 37. En cada moviment la instrumentació és totalment nova i sorprenent. Els motius de la percussió són complexes rítmicament, especialment en l’últim moviment, i formen la base per a una polirritmia sofisticada en la qual la suma de les corxeres del final coincideix amb la part de la flauta. És una música molt viva i plena d’encant.

Lou Harrison (1917-2003)


Va estudiar amb Henry Cowell en Sant Francisco i amb Arnold Schoenberg a Los Angeles en 1941 i 1942. Durant la Segona Guerra Mundial, va organitzar concerts de percussió pel seu propi compte i també amb John Cage.
Les seues obres mostren una gran varietat de mitjans i tècniques. Per regla general és un melodista, encara que el ritme també ocupa un lloc important en la seua música. En canvi, per a ell l’harmonia és insignificant. És un dels primers compositors occidentals a crear una unió entre les formes occidentals i orientals.

 

2. Differenzen (2005), Christoph Reiserer

flauta, vibràfon i electrònica en viu

 

El punt de partida va ser un tempo bàsic i un to bàsic. La relació amb el to tracte d’imaginar-la com una relació nombre de sencer, açò significa que puc esbrinar l’interval en la fila harmònica i tom la relació (per exemple, 2: 3 per a una cinquena). La relació, al mateix temps determina el tempo d’aqueix passatge.
El tema de Differenzen:
En primer lloc, els tons de diferència es van convertir en la base de les harmonies que use. Açò significa que quan hi ha una freqüència de 600 Hz i un altre de 400 Hz l’oïda percebrà una freqüència de 200 Hz (si el timbre dels dos sons és similar).
En la peça “Differenzen” aquests tons de diferència formen una línia a través de tota la peça i ho manté unit.
El segon punt és l’electrònica. La peça és estructurada de la manera que una part de 3 o 4 minuts es toca tres vegades. En primer lloc la versió original, de flauta i vibràfon canvien les parts i en la tercera secció un filtre electrònic es controla que forma la segona part (també gravat) es filtra de la versió original de manera que només la diferència de les dues versions s’escoltarà. Si els instruments no canviarien les seues parts i tocaren exactament el mateix, no s’escoltaria res.

Christoph Reiserer (1966)


Christoph Reiserer va nàixer en Wasserburg am Inn. Va estudiar musicologia, pedagogia musical i filosofia a Munic i Berlín, i va anar a classes particulars de composició amb Stefan Zorzor. Ha rebut diversos premis i beques, incloent 1.997 segon premi en el Concurs d’Improvisació Leipzig i el Premi 2009 de Música de la ciutat de Munich. Christoph Reiserer viu i treballa en Munich.

 

3. Actions-Réactions (2001), Alexandros Markeas

 Flauta, percussió i electrònica (revisada en 2007)

El metrònom sempre ha sigut el soci preferit per als músics, els qui van acompanyar als moments de treball solitari, que incansablement repeteixen la mateixa “música” neutre i adaptable a qualsevol entorn.
Al mateix temps, sempre ha tingut un lloc ambigu en l’ordre dels valors musicals, que representen tant al que cal fer (rigor, precisió) i no fer (l’aspecte mecànic, fred, immòbil).
Per a un músic comparar-ho amb un metrònom pot ser tant un compliment i l’ofensa suprema qualitat.
En repetides ocasions s’enfronten amb aquest dilema, vaig tenir la idea de fer la cèl·lula generadora d’una habitació – jugue de música al voltant d’un metrònom boig que barallen contra ella com un regulador mecànic.
Vaig tractar d’imaginar una matèria orgànica independent, el “tick” o “tac” de metrònom rebel que desenvolupa la seua pròpia substància musical que el diàleg, reaccionar, i l’astúcia de sotmetre’s als seus capritxos als músics quan el metrònom es va trobar dominada i tancada en la seua primera regularitat.

Alexandros Markeas (1965)

Alexandros Markeas és un compositor i pianista. Va estudiar en el Conservatori Nacional de Grècia i en el Conservatori Nacional de París (on ensenya actualment improvisació) S’interessa per llengües de la música tradicional i afavoreix trobades amb músics improvisant a partir de diferents cultures. També es basa en les diferents àrees d’expressió artística, com és l’arquitectura, el teatre i les arts visuals (instal·lacions, esdeveniments, vídeo, web) per a cercar alternatives a la tradicional concert i crear situacions d’escolta musical especial. Les seues obres es caracteritzen per una ment teatral i mitjançant l’ús de tècniques multimèdia.

4. Tzolkín (1996), Salvador Torre

Flauta, flautí i percussió

 

És el nom maya del calendari ritual mesoamericà, concepció cíclica del temps; consta de 260 dies i és el resultat de la combinació dels noms de 20 dies amb 13 numerals, les combinacions d’aquests nombres tenien un significat ritual per als mayas i són utilitzats, a tots els nivells, en aquesta composició. L’obra consta de cinc moviments; cinc adreces del món, cinc eres cosmològiques:

I. Rizoma

Inauguració d’un nou cicle amb sons d’una “fira poblerina moderna”. 4 cicles (Ollin) de 13 compassos (=52) … A diferència de la concepció musical que comunament es maneja, ací tot el material sonor no és lineal, no hi ha jerarquia, connecta un punt qualsevol amb un altre punt qualsevol, cadascun dels seus traços no remitent necessàriament a trossos de la mateixa naturalesa, és desmuntable, conectable, invertible, modificable, és un sistema acentrat, amb entrades i eixides múltiple, per tant rizomàtic…

II. Canto a Chac

És la adapatació lliure d’un cant procedent de Chiapas recol·lectat per Luís Sandi en 1934. Chaac Déu de la pluja, també Senyor de Temps, de l’any cíclic que regeix la vegetació i la vida. Moviment relacionat amb el número quatre; Ullin-moviment, Kin-sol, Pop-estora, quincune quatre adreces del món …ubicació dual, etc.

III. Zapateado de Xibalbá

Hunahpú i Ixxbalanqué són reptats pels senyors del inframón a jugar a la pilota de Xibalbá, aquest capítol del Popol Vuh tempte tantes lectures i a tants nivells que pot significar des d’història del període prehistòric formatiu de la lectura ,institutriu-quiché fins a una rondalla infantil amb gegants i animals fantàstics que un xiquet pot entendre amb fascinació. Aquest és un zapateado o ball, o joc, humà o còsmic, que té a veure amb us nou estadi del inframón.

IV. Danz-al-Sub

És un homenatge als guerrillers chiapanecos, evocats per la flauta, els qui es troben en la selva voltats pels helicòpters i les ràfegues de metralladora, evocats per la marimba, instrument que sorgeix i és l’ànima de la Selva Lacandona.

V. Doblez

… “Pierre Boulez estableix correlacions recíproques entre espai llis i espai estirat, fent sensible la diferència entre multiplicitats mètriques i no mètriques, entre espais direccionals i espais dimensionals” …
Doblez de Katunes… un katún era un període de vint anys de tres-cents seixanta dies, els mayas ho utilitzaves per a fer prediccions de caràcter fatal, aquestes es presentaven en rodes cícliques mantenint el concepte que els esdeveniments d’un període donat es repetirien en repetir-se la mateixa fechaen que es registraven. Amb aquesta última part, que serveix de coda, sent una abreujada recapitulació dels conceptes exposats en els moviments precedents, arribem al completamiento, doblez o “plegament”d’un cicle de Tzol-kin.

 

Salvador Torre (1956)

Compositor, flautista i professor. Egressat del Conservatori Nacional de Música de Mèxic, va tenir com a mestres a Mario lavísta, Daniel Catán i José Suárez en composició; Gildardo Mojica i Alain Marión en flauta. A París, durant sis anys, va treballar al costat de prestigiats mestres com Josihisa Taira, Michel Zbar, Sergio Ortega, Alain Louvier i Betsy Jolas en composició; i amb Pierre-Yves Artaud i Auréle Nicolet en flauta. Va obtenir el primer Premi en composició, primer Premi per unanimitat en flauta, diploma de composició electroacústica, i va fer un postgrau en pedagogia instrumental. Participa també en les activitats de l’Institut de Recerca i Coordinació Acústica i Música (IRCAM). És catedràtic del Conservatori Nacional de Música de Mèxic, i membre del Sistema Nacional de Creadors d’Art.

Anuncios